Pàgines

dimecres, 27 de març del 2013

XERRADA: COMERÇ JUST, CONSUM RESPONSABLE

Avui han vingut des de l'organització S'Altra Senalla de Manacor a explicar-nos la importància d'un consum responsable, de saber Què comprem, quines són les condicions de fabricació d'aquell aliment o producte o de les persones que hi treballen.

Estam avessats a comprar els productes més econòmics i, a més á més, exigim que siguin de qualitat. Quines repercussions té això damunt els productors? I, és més! a damunt els qui fan feina en les cadenes de producció?

Tothom haurà vist o fet broma sobre el lloc de fabricació de joguines "Made in Xinaaaa!", "Made in Taiwan!" Però, heu reflexionat com són les condicions de vida dels treballadors d'aquests llocs? Quantes hores treballen al dia per un sou mínim (d'uns 30€ al mes o menys)? Qui són els treballadors?

Què farieu vosaltres amb 30€ al mes? En què invertirieu aquests diners? Podríeu pagar un lloguer, el menjar, les despeses de llum, aigua, telèfon i altres capricis?

Sabíeu que els principals treballadors d'aquestes empreses, de PSP, Wii, Mango, televisors, Adidas, Nike com empreses d'alimentació que importen als països desenvolupats (aquí on vivim!): cafè, xocolata, plàtans, kiwis..., són NINS?!!!


Per això és necessari prendre consciència. Comprar amb seny! Per lluitar contra la injustícia. Clar que... tot això significa que paguem més pels productes, però... què us penseu que la matèria primera la regalen?!!! Pobres innocents els qui us penseu que compreu qualitat a baix preu!!!

Sabieu que un dels aliments bàsics com és el blat, necessari per a la producció del pa, però també dels suculents croissants, palmeres, senyorets, pizzes, pastes, pastissos, pastissos d'aniversari, etc. està tan manipulat genèticament, tan alterat, que han començat a aparèixer tot un grapat de persones que no en poden menjar perquè emmalalteixen? Us imaginau la vida sense menjar pa, o croissants, sense chips ahoy, donettes, quelitas, o sense pizza, o sense pastissos d'aniversari?!!!

El Comerç Just és una organització que s'ha proposat lluitar contra aquests grans empresaris, contra les multinacionals; amb l'objectiu de defensar els drets de les persones a una vida i un salari digne, amb l'objectiu de millorar la qualitat dels productes, amb l'objectiu de millorar la consciència al món.

Les principals premises en les que es basa el comerç just són:
  • Sous i condicions de feina dignes
  • Productes que en el seu procés de producció no s'hagi utilitzat ma d'obra infantil.
  • Fabricació de productes de qualitat i que respectin el medi ambient.
A la seva pàgina web podreu trobar més informació sobre els criteris del comerç just.

Alguns dels productes que es comercialitzen a S'Altra Senalla són: CAFÈ, ARRÒS, CACAU, GALETES, SNACKs, CONTES, TÈXTILS, JOCS...
... i per als cafeters i amants de la Senseo... monodosis ECOLÒGIQUES, BIODEGRADABLES i de COMERÇ JUST!!!!

Ja ho sabeu, podeu trobar aquests productes al Carrer den Bosch, 12.

COMPRAU QUALITAT, COMPRAU AMB SENY!

Per cert, als grans cuiners també podeu trobar receptes amb productes de comerç just.


divendres, 15 de març del 2013

XERRADA: CIBER ASSETJAMENT

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana el significat de:

ASSETJAMENT: m. Acció d'assetjar; setge.
ASSETJAR: 1. verb transitiu. Posar setge. 2. Figuratiu. Importunar insistentment (algú) amb pretensions, preguntes, etc.

Tipus d'assetjament:
  • Assetjament escolar: Acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament fisic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.
  • Assetjament psicològic: Maltractament psicològic sistemàtic i continuat, que es dóna normalment en l'entorn laboral, a què hom sotmet una persona amb l'objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, el qual li provoca problemes físics, psicològics, morals i professionals.
  • Assetjament sexual: Agressió reiterada a la llibertat sexual que no inclou la violació.
L'assetjament, per desgràcia, sempre ha estat l'ordre del dia, i més avui en dia. Els nostres nins i nines viuen dia a dia tota una sèrie d'experiències d'algunes enriquidores i d'altres que no ho són tant; totes enfocades cap el creixement personal, proves per les quals hom ha de passar en aquesta vida. Però, són totes les situacions iguals? Què es pot i què no es pot permetre? Saben els nostres nins/nines què no han de suportar?

La comunicació familiar és molt important. Que els petits ens contin el que els succeeix als pares és fonamental per a detectar a temps una situació de perill. Però, és sempre així? Potser quan són petits tenen més confiança amb els pares, però, i quan són adolescents? Quan els pares es tornen, segons ells, controladors i els priven de la llibertat i dels drets que ells creuen lògics a la seva edat? I quan els pares no hi són?

És cert que no tots els nins són iguals, n'hi ha de més sensibles, introvertits, tímids, d'altres més espavilats, dinàmics, extrovertits, valents! Uns  i altres han d'aprendre a respectar-se, conviure. Però no vivim en un món idílic. Llavors, sempre hi ha algun dels que es creuen més forts i amb més drets que els altres i creu que el món és seu i, llavors, és quan s'ha de detectar es problema aviat.

Actualment, això no queda aquí, sino que traspassa les barreres físiques i s'infiltra a la xarxa. Les noves tecnologies permeten conèixer qualsevol cosa que habiti aquest món. Les noves tecnologies, ben utilitzades, són una meravellosa eina per a l'ensenyament i per al coneixement. Emperò, sempre hi ha aquell/aquella que troba una utilitat poc ètica, poc profitosa.

Estan els nostres nins protegits front a persones malintencionades? Sabem, realment, els pares el que fan els nostres fills quan estan navegant? Coneixem els seus ciberamics? Quins entorns visiten o a quins jocs juguen? Els hem informat dels perills que poden córrer? En som conscients? En són conscients?

A la xerrada d'avui ens han explicat la facilitat amb què persones majors d'edat es fan passar per adolescents per tal de fer-se amics i, a poc a poc, obligar-los a fer el que ells volen. També els han informat de la perillositat de penjar imatges a les xarxes socials, d'explicar què fan, amb qui estan i què els agrada o desitgen. Aquesta informació pot ser utilitzada per a entrar a casa quan estan sols o atreure'ls cap a situacions poc beneficioses o a difondre rumors que els poden fer mal emocionalment.

Són nombroses les notícies en les quals hi ha hagut algun tipus de ciberassetjament. La policia dedica tots els seus esforços en detectar pàgines no recomanables, però la feina no és suficient.

El vídeo següent explica de manera senzilla el ciberassetjament.


RECOMANACIONS

  1. No donar dades personals
  2. Utilitzar més d'una adreça electrònica (una personal i una altra per a jocs, etc)
  3. Rebutja l'SPAM i fitxer sospitosos o inesperats.
  4. No facilitis la teva adreça electrònica, ni la dels teus amics a desconeguts.
  5. No donis a ningú la teva clau o contrasenya.
  6. Si et molesten demana ajuda. Confía amb els pares.
  7. No creguis en els xollos, ni en les ofertes. Ningú regala res!
  8. CONFIA AMB ELS TEUS PARES!
  9. Un desconegut no és el teu amic/la teva amiga, per molt de temps que faci que el tenguis agregat al facebook!!!
  10. No quedis amb algú que hagis conegut per internet el primer cop tot sol.

RECORDA:

  • Les xarxes socials tenen el copyright de totes les imatges i fotos que posis a internet.
  • Les fotos, vídeos, arxius, etc, que puges a internet MAI desapareixen.
  • No facis a un altre el que no desitges per tu. RESPECTA A TOTHOM!
  • DENUNCIA a qui et molesti!
  • CONFIA amb la teva família.
  • REBUTJA regals.
  • DESCONFIA dels desconeguts.
Tots vivim en aquest món. MILLORA'L!

Enllaços d'interès:


dilluns, 11 de març del 2013

EXPERIMENTA 2013: POSADA EN ESCENA

Només es pot dir que va ser un ÈXIT amb majúscules!

Els alumnes, malgrat la timidesa i nerviosisme inicial naturals d'aquests tipus d'exposicions, varen gaudir d'ensenyar als visitants el que amb tanta il·lusió havien preparat.

Els visitants més petits gaudiren de jugar amb els jocs, de sentir com el timbre (nyeeeec!) resonava enmig de les explicacions i preguntes d'altres companys als estands veïnats, indicador del seu encert, de la seva petita victòria. Alguns encoratjats, tornaven a provar i... tornaven a encertar! L'adrenalina els pujava per moments. Però, de sobte, s'acabaven les paraules conegudes, llavors, s'havia de posar mà a l'enginy, a la sort, potser, i arriscar-se o deixar-ho córrer. Els més valents s'atrevien amb una paraula més, d'altres demanaven als monitors alguna pista... alguns encertaven i satisfets, passaven al següent estand; altres, s'equivocaven, però contents seguien el seu camí.

Veure'ls gaudir tan uns explicant, com d'altres jugant... no hi ha paraules.

Aquí us deix algunes de les imatges que quedaren a les nostres retines :)